L'Enigma dei Tetrarchi

Publicació de L'Enigma dei Tetrarchi

La publicació de L'Enigma dei Tetrarchi és imminent! El Centro Tedesco di Studi Veneziani ha fixat la data de la presentació per el 10 de febrer. 

El corresponent al vuité volum dels Quaderni della Procuratoria. Arte, storia, restauri della basilica di San Marco a Venezia, va íntegrament dedicat a l'enigma dels tetrarques. Segons l'editorial, va ser publicat al 2013 (suposo que entre octubre i desembre, ja que a finals de setembre l'institució encara no tenia informació al respecte), i en algunes webs ja és comprable, encara que el preu més les despeses d'enviament a Espanya és una mica abusiu.

L'Enigma dei Tetrarchi recull les conclusions de les jornades amb el mateix nom que es van realitzar a Venècia al 2010, al voltant dels relleus en pòrfir de la cantonada del tresor. És la primera publicació monogràfica sobre el tema en els últims 35 anys i recull les diverses investigacions realitzades per les dites jornades, inclòs l'estudi en profunditat del -esperem que ja no suposat- peu dels Tetrarques trobat a Istanbul.

En qualsevol cas, si algú te pensat anar a Itàlia en breus, i no té problemes d'excés d'equipatge, que pensi en mi! Prometo reembolsar l'import, o tornar-lo a base de sopars i/o copes! 

Web oficial de la publicació 

Esdeveniments - Centro Tedesco di Studi Veneziani

Compra a Amazon (19,87€ - no disponible- o 28€ + 2,99€ d'enviament -venut per deastore-)

Pilastra amb els Tetrarques

Pilastra amb els Tetrarques 

Pilastra amb els Tetrarques, provinent del palau imperial de Romuliana (Gamzigrad, Sèrbia). Datada al 305 o posterior.

Entre els mesos d’abril i setembre d’aquest any, a Roma (i prèviament a Milà), concretament al Coliseu com emplaçament inigualable, es va realitzar una exposició titulada Costantino 313.
Si bé l’emperador Constantí és posterior als representants de la primera tetrarquia, la data al voltant de la qual gira l’exposició no queda del tot allunyada del suposat moment de realització dels Tetrarques de Sant Marc, establert per la majoria al 303 (veure propostes de datació per més informació).
Encara que deu anys són molts per un període de temps complex pel que fa a l’art i la política, en la mostra es van poder apreciar una gran quantitat d’obres molt relacionades, estilística i iconogràficament, amb els Tetrarques, de les quals, poc (o gens) se'n ha parlat als llibres, i molt menys se les ha relacionat amb l’escultura que ocupa aquest blog. La majoria d’obres allà exposades pertanyerien al que es denominaria Escultura Tetràrquica, d’un estil lleugerament divers al de l’escultura Tardoantiga.
En aquesta entrada me’n ocuparé només d’una d’aquestes peces. Ja tindré temps (i ganes) en els pròxims posts per dedicar-me a la resta. Es tracta d’una pilastra que els organitzadors de la mostra van anomenar “pilastro con i tetrarchi – pilastra amb els tetrarques”.
Aquesta és una pilastra recuperada de la façana de la porta oriental del mur de fortificació del palau de Romuliana a Gamizgrad, a Sèrbia, datada al 305 o posterior.
En el fust veiem cinc medallons, tres dels quals contenen parelles de busts. Els membres de la parella ubicats al medalló inferior vesteixen el mantell i la toga, mentre que les altres figures porten el paludamentum sostingut per una fíbula. Es considera que els personatges representats són els Tetrarques. S’ha reconegut en els dos medallons superiors les figures de l’August Galeri amb el seu Cèsar, Maximí Daia, i l’August Constanci I Clor amb el Cèsar Sever II, en aquest cas els integrants de la segona tetrarquia. Al medalló inferior en canvi hi hauria la representació dels anomenats Seniores Augusti, els Augustos Dioclecià i Maximià, que al 305 abdicaren per promocionar els seus Cèsars, i donaren lloc al què s’ha anomenat la Segona Tetrarquia.
Si comparem aquestes representacions amb els Tetrarques, trobem alguns trets que ens fan reflexionar. 

Detall de la parella de Tetrarques del medalló superior

El primer que em crida l’atenció és que tots els personatges duen barba, a diferència dels Tetrarques de Venècia, on només dues (o cap) de les quatre figures es representen barbades. Si la identificació dels personatges de la columna és certa, i té bastants punts degut a l’emplaçament de la mateixa al palau de Galeri i a l'especial forma de representació per parelles, perquè es representa en els Tetrarques de Venècia a un integrant de la parella amb barba i l’altre sense? Ha canviat la manera de representació en tan poc temps? L’escultura de Venècia representa els Tetrarques? En cas afirmatiu, a quins? La veritat és que té sentit representar a personatges imperials, siguin o no els tetrarques, en pòrfir, pel simbolisme i les connotacions imperials de la pedra vermellosa (veure pòrfir).

Els 'Tetrarques' de Sant Marc, Venècia

Per altra banda, dins les mateixes parelles, veiem una figura lleugerament més gran que l’altra. S’ha identificat als personatges de l’esquerra, els de dimensions majors, com els Augustos, i als de la dreta com els Cèsars. Es tracta d’una representació amb un indici de perspectiva jeràrquica com a tret diferenciador entre Augustos i Cèsars, o és simplement una simulació de la perspectiva en relació a la posició dels mateixos (l’un un pas darrera l’altre)? Em plantejo els motius que condueixen a la crítica a individualitzar dins d’una parella idèntica als Augustos i als Cèsars. La lògica ens portaria a la conclusió que es reprodueix en dimensions majors als Augustos, ja que tenen més importància dins el sistema polític tetràrquic, no obstant això, els de Venècia són tots iguals, almenys en tamany. És curiós com alguns defensors de la teoria que els personatges de Venècia representen els Tetrarques proposen com a argument la igualtat entre Augustos i Cèsars, que no veuríem aplicada en aquesta pilastra. Cal destacar també que aquesta diferència de dimensions té cert sentit entre Cèsars i Augustos, però el perd completament amb els Seniores Augusti, ja que s’estaria representant amb una diferència de mida a dos Augustos, els dos integrants de la Tetrarquia amb igual importància de càrrec.
 

Detall de la parella de Tetrarques del medalló inferior

Pel que fa a l’indumentària, els integrants de la segona tetrarquia, suposadament representats en els dos medallons superiors, vesteixen igual que els Tetrarques de Venècia, amb el paludamentum i la fíbula, mentre que els antics tetrarques, ja retirats, duen la toga i el mantell. Imagino que és aquest el motiu pel qual s’identifica els personatges del medalló inferior com els Augustos de la Primera Tetrarquia i es data la peça al 305 o posterior, ja que és quan aquests abdiquen per donar pas als seus successors i seguir amb el sistema de descendència creat.
També es pot observar que la representació és molt més simplificada que l’escultura dels Tetrarques a Venècia, segurament perquè es tracta d’un element arquitectònic que originàriament s’emplaçava en una porta d’un mur de fortificació, on es suposa que el nivell d’excel·lència i de detall no és el mateix que en el de l’interior del palau, ni es destinaria a l’execució d’aquestes peces als millors arquitectes.
 

Detall de la Columna Trajana amb estendards imperials

Sobre la disposició de les figures en cercles, imagino que el que hi ha representat a la pilastra és un estendard de l’exèrcit, format per les imatges dels caps de l’imperi, la corona de llorer i una pàtera. Aquest motiu seria pertinent en la decoració d’una muralla defensiva: la pilastra prové de Romuliana, el palau de l’emperador Galeri a Gamizgrad (Zaječar, Sèrbia). A més, es conserven altres exemples de pilastres decorades amb relleus d’estendards, per tant, segurament fos un motiu habitual.
 

Aquesta obra és considerada pels experts un unicum del seu gènere, i segons els acadèmics, en el cas que la identificació de les figures com els tetrarques fos correcta, es tractaria de la traducció en pedra del disseny polític de Dioclecià, on es veu representada l’actual tetrarquia i els Seniores Augusti, de la tetrarquia anterior.
La Pilastra amb els Tetrarques actualment es conserva al Narodni Muzej, a Zaječar (Sèrbia).

 

-------------------------------
Bibliografia consultada per les característiques i informació bàsica:

- Costantino 313 d.C. Roma: Electa Mondadori, 2012.

Més informació de la mostra Costantino 313 

L'Art Medieval en 4 minuts

Història de l'Art Bizantí i Medieval en menys de 4 minuts

 

Malgrat que els Tetrarques siguin anteriors al que explica, aquest vídeo mostra a grans trets, d'una forma fàcil i divertida, la història de l'art medieval i bizantí, que en certa manera, té els seus orígens en els Tetrarques.

* El vídeo té l'opció d'afegir-hi subtítols, encara que aquests no reflexen correctament els noms dels personatges citats.

El pòrfir a la vida dels emperadors

 El pòrfir a la vida dels emperadors

A l’antiga Roma, el pòrfir era el símbol de l’autoritat imperial i el seu us estava relacionat amb el sistema de glorificació, exaltació i deïficació de l’emperador[1]. La utilització d’aquest material del color de la porpra es limitava a les divinitats, als retrats dels emperadors i a les arquitectures i ornaments de tots aquells espais que tenien a veure amb el princeps i els seus familiars[2]. Encara que segons l’època, l’emperador i la dinastia a la qual pertany el seu us varia, és en època tetràrquica quan assoleix el seu màxim apogeu. La vida i mort dels caps de l’imperi romans i bizantins transcorre dins en el porpra. 

Els emperadors naixien en el pòrfir: se’ls donava a llum a la Porphyra (Πορφύρα), la sala de naixements del palau imperial, una cambra de forma quadrada, amb cobertura piramidal, que estava íntegrament recoberta de pòrfir i rebia aquest nom pel color de la pedra. Els nascuts en aquest espai rebien el títol de Porfirogènits (Πορφυρογέννητος), és a dir, nascuts en el porpra[3], i així s’acreditava la seva legitimitat i ascendència imperial[4]. 

El terra que trepitjava l’emperador estava pavimentat amb pòrfir, igual que les seves estances, que també estaven recobertes d’aquest material. Això es pot apreciar al Palau dels Flavis al Palatí o al Palau de Dioclecià a Spalato (Split), on només s’utilitza el pòrfir per les cambres de l’emperador[5]. 

Dins el context de les cerimònies de la cort, sovint, en els llocs on es feien les parades processionals hi havia columnes en pòrfir, com passava al Philadelphion a Constantinoble[6]. En aquestes cerimònies, la porpra confirmava el significat del color reial reservat a l’emperador i era el símbol de la sobirania i de la distinció imperial[7].

El cap de l’imperi, abans d’entrar a palau, es prostrava (proskynesis – προσκύνησις) sobre una mena de roda (rotae) de pòrfir, ubicada al gran vestíbul[8]. Aquesta mateixa peça era la que acollia a l’emperador per últim cop, quan ja mort, rebia l’últim adéu en aquest espai[9]. 

En l’àmbit sepulcral de l’emperador és on el pòrfir adquiria més importància. La màscara mortuòria del difunt, realitzada en cera, es recobria amb porpra, igual que el llit sobre el qual es situava el cos. Cal indicar en aquest cas que l’important, més que el material, era el color, i per tant, pòrfir i porpra eren pràcticament el mateix[10]. 

En la decursio, la cerimònia de deïficació de l’emperador, fins i tot els aurigues dels carros que conduïen la imatge del cap de l’imperi vestien de porpra[11]. 

Pel que fa a les tombes imperials, s’utilitzaven sarcòfags, urnes i banyeres realitzades en pòrfir. Es coneix que Nerò va ser sepel·lit en un[12], i aquesta va ser la pràctica habitual fins a mitjan segle V amb Marcià[13]. 

----------------------

[1] LUCCI, Maria Luisa. entrada Porfido, a “Enciclopedia dell arte antica, classica e orientale”, VI, Roma, 1965. 

[2] Ibid. 

[3] GNOLI, Raniero. Marmora Romana. Roma: Edizioni dell'elefante, 1971. P. 100. 

[4] LUCCI, Maria Luisa. Op. Cit i GNOLI, Op. Cit. 

[5] LUCCI, Maria Luisa. Op. Cit.

[6] Ibid.

[7] CALZA, Raissa. Iconografia Romana Imperiale. Da Carausio a Giuliano (287-363 d. C.). Roma: “L’erma” di Bretschneider, 1972. P. 100. 

[8] LUCCI, Maria Luisa. Op. Cit. 

[9] GNOLI, Raniero. Op. Cit. P. 100. 

[10] Ibid. 

[11] LUCCI, Maria Luisa. Op. Cit. 

[12] Ibid. 

[13] GNOLI, Raniero. Op. Cit. P. 100.