Els 'Tetrarques' de Venècia

Els 'Tetrarques' de Venècia 

Els Tetrarques de Venècia. Grup escultòric anomenat i conegut com Els Tetrarques. Los Tetrarcas de Venecia
Imatge 1. Grup escultòric conegut com ‘els Tetrarques’. Basílica de Sant Marc (cantonada sud-oest), Venècia.

A la façana sud oest de Sant Marc a Venècia, a la cantonada exterior del Tresor i envers la Piazzetta, entre la Basílica i la Porta della Carta, s’hi troben dos grups escultòrics en pòrfir coneguts als textos de la Historia de l’Art sota el nom dels ‘Tetrarques’, ja que representarien els integrants de la Primera Tetrarquia: els Augustos Dioclecià i Maximià i els Cèsars, Constanci I Clor i Galeri(1).
Els personatges, esculpits en alt relleu en pòrfir vermell egipci, estan representats de dos en dos realitzant la acció d’abraçar-se.
Cada parella està retallada per la part posterior d’una superfície arrodonida que s’ha considerat el fust d’una columna(2), i s’aguanta sobre una cornisa, que també formaria part de tot el conjunt escultòric original.
Les figures tenen una alçada de 1,30 m(3), amb uns caps que mesuren entre 17 i 17,5 cm segons el personatge(4). Encara que les dimensions haurien de ser una dada objectiva, aquestes varien segons l’autor que les exposa(5). Les escultures estan fetes en una escala a 1/3 part del natural, encara que amb uns caps lleugerament més grans a la proporció general, i aquestes vindrien delimitades per les dimensions originals de les columnes(6). Les bases sobre les que es recolzen els personatges mesuren 79 cm d’ample, 24 cm d’alçada i entre 29 i 32 cm de profunditat pels extrems i 16 cm al centre(7), ja que originalment estaven annexades en un rerefons rodó i s’adapten a la forma de la columna de la que formaven part.
Tetrarques en context original Constantinoble. Tetrarcas Tetrarchs
2. Proposta de reconstrucció del monument
original del que formarien part ‘Els Tetrarques’ 
segons Paolo Verzone ( I due gruppi... P. 13).
Delbrück al 1932 és el primer en realitzar un estudi complet dels grups porfírics, tant en dimensions com en estat de conservació, i el pioner en realitzar una hipòtesi sobre el conjunt escultòric del que formarien part, argumentant que cada grup era part d’una columna diferent. Per les dimensions de les columnes, proposa que el diàmetre seria de uns 80 – 85 cm amb una alçada de 7 – 8,5 m, a la que si se li suma la base, mesuraria un total de 10 o 12 m(8).
Els grups escultòrics estan situats en el revestiment de la paret de marbre on el Tresor fa cantonada des del segle XIII, a 80 centímetres per sobre el paviment, tot i que antigament aquest era més profund i per tant la distància del terra era més elevada(9).
Les condicions en les que es troben en l’actualitat son bastant bones, tenint en compte que estan a la intempèrie, sense protecció dels efectes de la natura ni dels turistes poc respectuosos. Per tal de poder fer una descripció detallada del estat de conservació i evitar confusions, anomenarem Grup 1 al que es situa més pròxim a l’entrada de la Basílica (a la imatge 1, el de l’esquerra, en primer pla), i Grup 2 al que es troba mirant al mar, (en la mateixa imatge, ubicat a la dreta).
Els Tetrarques de Venècia. Grup escultòric anomenat i conegut com Els Tetrarques. Los Tetrarcas de Venecia
3. Grup 1 dels ‘Tetrarques’. Basílica de 
Sant Marc, Venècia.
Mentre que el Grup 1 (Imatge 3) es monolític i ha arribat als nostres dies sencer, el Grup 2 (Imatge 4) es conserva fragmentat, ja que està format per tres blocs de pòrfir, un dels quals, l’esquerre, ha desaparegut(10). De la figura de la dreta del mateix Grup 2 també hi manca el seu peu dret i la part corresponent de la base, que va estar substituïda amb marbre, des del moment que es va ubicar en la posició actual(11).
De les parts de la columna que constituirien el fons dels grups porfírics, només en trobem restes sobre els caps de les figures que conformen el Grup 1. Al estar situades en una cantonada de l’edifici, darrera aquest es juxtaposa el Grup 2, encaixant adequadament degut al bloc de pòrfir mancant, i mentre que el Grup 2 s’aguanta a la façana amb una grapa de ferro, el Grup 1 està profundament encastat als murs(12).
Tigler, en el més extensiu estudi de l’escultura que s’ha fet fins al moment, proposa que algunes de les parts perjudicades de les figures, com la clàmide del personatge de l’esquerra del Grup 1, haurien estat restaurades ja antigament i aquestes intervencions serien les que manquen en l’actualitat(13). El mateix segurament succeís amb el nas de la figura dreta del Grup 2, on la obertura triangular indicaria una anterior actuació(14). Segons l’autor, és important destacar que aquestes peces haurien estat exposades durant molt temps a Bizanci, i per tant no es pot excloure la idea de que molts dels desperfectes fossin causats per una damnatio memoriae i ja restaurats abans del seu trasllat a la façana de Sant Marc(15). Entre els desperfectes que han patit les escultures es troben els nassos de tots els personatges, desapareguts en la seva totalitat, i petites parts de la cara d’aquests, fragments d’orelles, dits i imperfeccions en la indumentària(16).
Segons Delbrück, la figura ubicada a la dreta del Grup 1 tindria una abrasió a la cintura provocada pel culte dels fidels, feta en temps remots quan es creia que les escultures representaven sants(17).
Totes les figures porten un vestuari idèntic i duen les mateixes armes, encara que un personatge de cada grup porta barba mentre que la parella corresponent és imberbe. La indumentària està representada amb una gran riquesa de detalls: van vestits amb el paludamentum i la cuirassa escamada del tipus lorica, que està travessada per un cinturó gemmat, igual que les sandàlies i les beines de les espases, amb una empunyadura en forma de cap d’àguila(18), segons Bianchi Bandinelli de probable origen Sassànida(19). Al cap porten un barret cilíndric llis i alt, reconegut per L’Orange(20) com el barret pannònic i per Ragona com el del exèrcit germànic(21).
Els Tetrarques de Venècia. Grup escultòric anomenat i conegut com Els Tetrarques. Los Tetrarcas de Venecia
4. Grup 2 dels ‘Tetrarques’. Basílica de Sant 
Marc, Venècia.
L’autor Richard Delbrück i posteriorment Josef Strzygowski(22) proposen que originàriament ‘els Tetrarques’ anessin policromats(23), amb encastos de pedres als ulls i l’armadura daurada. Els grans forats, visibles frontalment però també existents a la part posterior de les figures, servirien per afegir-hi corones o diademes en altres materials aliens al pòrfir, segurament metàl·lics(24). Tigler, en el estudi més recent sobre aquests grups, descarta la hipòtesi que les escultures anessin policromades argumentant que els detalls estan suficientment definits com per haver-los de colorar per ser mes vistosos, sobretot tenint en compte l’alçada a la que originalment estarien situades, i que el pòrfir és un marbre amb tonalitats porpra, material valorat per si mateix al que al afegir-hi pintura produiria un efecte estrany. A més, tret d’unes minúscules traces de taronja sobre una de les espases, no s’han trobat més restes de policromia en les figures ni de pasta de vidre en els ulls, on no seria necessària ja que la forma dels iris i de les pupil·les ja està esculpida(25).


----------------------------------------------------------
(1) RAGONA, Antonino. I Tetrarchi dei Gruppi porfirei di S.Marco in Venezia. Caltagirone: Tipografia Città dei Ragazzi, 1963. P. 11.
(2) CONWAY, Martin. A porphyry Statue at Ravenna, “The Burlington magazine for Connoisseurs”, vol. XXII, num. 117, 1912. P. 148.
(3) VERZONE, Paolo. I due gruppi in porfido di S.Marco in Venezia ed il Philadelphion di Costantinopoli, “Palladio Nuova Serie. VIII – 1958”. Roma: Istituto Poligrafico Dello Stato, 1958. P. 10.
(4) DELBRÜCK, Richard. Antike Porphyrwerke. Berlin: Walter de Gruyter & co, 1932. P. 84.
(5) Segons Delbrück, les figures mesurarien 1,30 m, mentre que per Verzone serien de 1,12 m i posteriorment per Tigler 1,36m. De tots els autors que parlen d’aquests grups escultòrics, aquests tres semblen ser els únics que han realitzat els estudis amb les peces i no s’han limitar a citar la bibliografia ja existent.
(6) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 84.
(7) TIGLER, Guido. “Catalogo delle sculture”, dins Le sculture esterne di San Marco. Milano: Electa, 1995. Fig. 229, P. 222.
(8) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85 i 86., i VERZONE, Paolo. Op. Cit. P. 10.
(9) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 84.
(10) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85 i 86.
(11) TIGLER, Guido. Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(12) Ibid.
(13) Ibid.
(14) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85.
(15) TIGLER, Guido. Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(16) Per una relació de tots els danys TIGLER, Guido, Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(17) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada