Els 'Tetrarques' de Venècia
|
Els personatges, esculpits en alt relleu en pòrfir vermell egipci, estan representats de dos en dos realitzant la acció d’abraçar-se.
Cada parella està retallada per la part posterior d’una superfície arrodonida que s’ha considerat el fust d’una columna(2), i s’aguanta sobre una cornisa, que també formaria part de tot el conjunt escultòric original.
Les figures tenen una alçada de 1,30 m(3), amb uns caps que mesuren entre 17 i 17,5 cm segons el personatge(4). Encara que les dimensions haurien de ser una dada objectiva, aquestes varien segons l’autor que les exposa(5). Les escultures estan fetes en una escala a 1/3 part del natural, encara que amb uns caps lleugerament més grans a la proporció general, i aquestes vindrien delimitades per les dimensions originals de les columnes(6). Les bases sobre les que es recolzen els personatges mesuren 79 cm d’ample, 24 cm d’alçada i entre 29 i 32 cm de profunditat pels extrems i 16 cm al centre(7), ja que originalment estaven annexades en un rerefons rodó i s’adapten a la forma de la columna de la que formaven part.
2. Proposta de reconstrucció del monument
segons Paolo Verzone ( I due gruppi... P. 13).original del que formarien part ‘Els Tetrarques’ |
Els grups escultòrics estan situats en el revestiment de la paret de marbre on el Tresor fa cantonada des del segle XIII, a 80 centímetres per sobre el paviment, tot i que antigament aquest era més profund i per tant la distància del terra era més elevada(9).
Les condicions en les que es troben en l’actualitat son bastant bones, tenint en compte que estan a la intempèrie, sense protecció dels efectes de la natura ni dels turistes poc respectuosos. Per tal de poder fer una descripció detallada del estat de conservació i evitar confusions, anomenarem Grup 1 al que es situa més pròxim a l’entrada de la Basílica (a la imatge 1, el de l’esquerra, en primer pla), i Grup 2 al que es troba mirant al mar, (en la mateixa imatge, ubicat a la dreta).
3. Grup 1 dels ‘Tetrarques’. Basílica de Sant Marc, Venècia. |
De les parts de la columna que constituirien el fons dels grups porfírics, només en trobem restes sobre els caps de les figures que conformen el Grup 1. Al estar situades en una cantonada de l’edifici, darrera aquest es juxtaposa el Grup 2, encaixant adequadament degut al bloc de pòrfir mancant, i mentre que el Grup 2 s’aguanta a la façana amb una grapa de ferro, el Grup 1 està profundament encastat als murs(12).
Tigler, en el més extensiu estudi de l’escultura que s’ha fet fins al moment, proposa que algunes de les parts perjudicades de les figures, com la clàmide del personatge de l’esquerra del Grup 1, haurien estat restaurades ja antigament i aquestes intervencions serien les que manquen en l’actualitat(13). El mateix segurament succeís amb el nas de la figura dreta del Grup 2, on la obertura triangular indicaria una anterior actuació(14). Segons l’autor, és important destacar que aquestes peces haurien estat exposades durant molt temps a Bizanci, i per tant no es pot excloure la idea de que molts dels desperfectes fossin causats per una damnatio memoriae i ja restaurats abans del seu trasllat a la façana de Sant Marc(15). Entre els desperfectes que han patit les escultures es troben els nassos de tots els personatges, desapareguts en la seva totalitat, i petites parts de la cara d’aquests, fragments d’orelles, dits i imperfeccions en la indumentària(16).
Segons Delbrück, la figura ubicada a la dreta del Grup 1 tindria una abrasió a la cintura provocada pel culte dels fidels, feta en temps remots quan es creia que les escultures representaven sants(17).
Totes les figures porten un vestuari idèntic i duen les mateixes armes, encara que un personatge de cada grup porta barba mentre que la parella corresponent és imberbe. La indumentària està representada amb una gran riquesa de detalls: van vestits amb el paludamentum i la cuirassa escamada del tipus lorica, que està travessada per un cinturó gemmat, igual que les sandàlies i les beines de les espases, amb una empunyadura en forma de cap d’àguila(18), segons Bianchi Bandinelli de probable origen Sassànida(19). Al cap porten un barret cilíndric llis i alt, reconegut per L’Orange(20) com el barret pannònic i per Ragona com el del exèrcit germànic(21).
4. Grup 2 dels ‘Tetrarques’. Basílica de Sant Marc, Venècia. |
----------------------------------------------------------
(1) RAGONA, Antonino. I Tetrarchi dei Gruppi porfirei di S.Marco in Venezia. Caltagirone: Tipografia Città dei Ragazzi, 1963. P. 11.
(1) RAGONA, Antonino. I Tetrarchi dei Gruppi porfirei di S.Marco in Venezia. Caltagirone: Tipografia Città dei Ragazzi, 1963. P. 11.
(2) CONWAY, Martin. A porphyry Statue at Ravenna, “The Burlington magazine for Connoisseurs”, vol. XXII, num. 117, 1912. P. 148.
(3) VERZONE, Paolo. I due gruppi in porfido di S.Marco in Venezia ed il Philadelphion di Costantinopoli, “Palladio Nuova Serie. VIII – 1958”. Roma: Istituto Poligrafico Dello Stato, 1958. P. 10.
(4) DELBRÜCK, Richard. Antike Porphyrwerke. Berlin: Walter de Gruyter & co, 1932. P. 84.
(5) Segons Delbrück, les figures mesurarien 1,30 m, mentre que per Verzone serien de 1,12 m i posteriorment per Tigler 1,36m. De tots els autors que parlen d’aquests grups escultòrics, aquests tres semblen ser els únics que han realitzat els estudis amb les peces i no s’han limitar a citar la bibliografia ja existent.
(6) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 84.
(7) TIGLER, Guido. “Catalogo delle sculture”, dins Le sculture esterne di San Marco. Milano: Electa, 1995. Fig. 229, P. 222.
(8) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85 i 86., i VERZONE, Paolo. Op. Cit. P. 10.
(9) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 84.
(10) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85 i 86.
(11) TIGLER, Guido. Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(12) Ibid.
(13) Ibid.
(14) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85.
(15) TIGLER, Guido. Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(16) Per una relació de tots els danys TIGLER, Guido, Op. Cit. Fig. 229, P. 222.
(17) DELBRÜCK, Richard. Op. Cit. P. 85.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada