Sobre el blog

El blog en el qual ens trobem sorgeix d'una iniciativa del màster que estic realitzant actualment. Per classe de Posicionament Web (SEO) se'ns va demanar la creació d'un blog per tal de poder posicionar-lo correctament als cercadors (Google, bàsicament).
Partint de la base que un blog demana temps, dedicació, i el més important, continguts, vaig decidir parlar d'allò que m'ha tingut ocupada els últims 4 (oficialment 9) mesos: els meus amics tetrarquics.
Els Tetrarques i jo (Ribera Garcia Rojo) Venècia 2012
Per a qui no els conegui, els personatges de la foto són els Tetrarques. Bé, no. No se sap. Se'ls coneix com Els Tetrarques. Són uns grups escultòrics, realitzats en pòrfir (una pedra vermella amb gran simbolisme) que es troben en una cantonada de la basílica de Sant Marc, a Venècia.
Tradicionalment s'ha dit que representarien els integrants de la Primera Tetrarquia: els Augustos Dioclecià i Maximià i els Cèsars, Constanci I Clor i Galeri. Encara que també s'han dit moltes altres coses i potser més encertades (Veure altres interpretacions). En qualsevol cas i a grans trets, es data l'escultura cap a finals del segle III i inicis del IV, i les diferents hipòtesis iconogràfiques les relacionen amb personatges d'aquesta època. 
El menú superior us conduirà a uns enllaços dedicats a aspectes concrets de l'escultura. Aquest, que és el punt de partida del blog, va ser el meu treball de fi de grau, presentat el 25 de setembre d'aquest any (2013). 
I com que em vaig quedar amb molta informació interessant que no vaig poder incloure-hi degut al límit d'extensió, i com que encara segueixo encuriosida pel tema, aniré ampliant-lo periòdicament a través de les entrades del blog. 
La de la foto que no és de pedra (però vesteix el porpra) sóc jo. Em dic Ribera i tinc 28 anys. M'agraden els Tetrarques i l'emperador August (no en aquest ordre). Estudio un màster en Gestió de Continguts Digital i recentment he acabat Història de l'Art. Trobo a faltar anar a classe a l'antiga facultat i la vida que un cop vaig tenir a Roma. M'indigna comprar cartutxos de tinta i les injustícies laborals, que ara sembla que siguin la norma (tampoc en aquest ordre). No vull dominar el món ni ser superfamosa, em conformo amb una casa amb escales i els diners i temps suficients per fer vacances (almenys) un cop l'any. 

Espero que us agradi! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada