Ubicació original dels ‘Tetrarques’ i trasllat a Venècia

Ubicació original dels ‘Tetrarques’ i trasllat a Venècia

Francesco Sansovino al 1581 inclou el grup dels tetrarques entre les peces que van ser portades a Venècia provinents de la ciutat d’Acre després del setge de 1291[1], i autors posteriors, com Delbrück[2] i Semper[3], recolzen la opinió que aquesta fos la ubicació de les escultures abans del seu trasllat i posterior col·locació a Sant Marc.

Verzone, al 1948, contradiu aquesta teoria, que havia fet fortuna fins a les hores[4], argumentant que a cap de les cròniques del saqueig de la ciutat es parla dels tetrarques i en canvi sí d’altres peces de menor importància, i que una escultura d’aquesta rellevància només es justificaria en una capital del imperi i no en una ciutat de poca importància com Acre[5].

Emmanuele Cicogna serà el primer acadèmic en oferir una hipòtesis alternativa. En el seu monogràfic sobre el tema, escrit al 1844, proposa que els relleus fossin portats a Venècia el 1204 provinents de Constantinoble, junt amb altres peces que decorarien la façana de Sant Marc[6].

Segons Verzone, les columnes d’on formarien part els relleus tractats, serien coronades per dos emperadors, el monarca que hauria fet construir el monument i el seu predecessor, de qui havia adquirit el dret al tron[7].

Verzone no només argumenta que els tetrarques provindrien de Constantinoble sinó que també proposa la ubicació dels mateixos dins la ciutat. Segons les fonts de l’època, hi havia a Constantinoble un famós monument amb dos personatges abraçant-se mútuament, i de tan conegut i significatiu que era, el lloc exacte prenia el nom del mateix, el Philadelphion[8]. Aquests personatges serien els fills de Constantí, Constanci i Constant, que s’abraçaven desprès de la mort del seu pare.

El Philadelphion estaria situat a la zona del Tauro, la actual plaça de Bejazit, per on passaven les desfilades imperials segons els documents de cort. La zona del Tauro, que era on es situava el for honorari, estava situada en un punt elevat de la ciutat i era el punt de bifurcació de la Mese, que travessava la ciutat. Verzone desconeix en quin punt exacte de la zona es situarien els Philadelphis, però apunta que, segons les fonts, estarien acompanyats per altres monuments imperials i relacionats amb els familiars de Constantí[9].

L’autor també es planteja cóm i en quin estat es trobaven els grups escultòrics abans de ser traslladats a Venècia. Encara que no hi ha proves gràfiques o documentals, creu, encara que sense poder provar-ho, que la separació dels relleus del fust de les columnes s’hauria produït amb anterioritat a la exportació del 1204. Entre les peces que s’haurien emportat junt amb els Tetrarques hi hauria la quadriga de Bronze i el cap de Carmagnola, igual que infinitud de marbres que ara decoren la façana de la Basílica[10].

Poc temps després, Cagiano de Azevedo mostra la seva disconformitat amb les hipòtesis de Verzone argumentant que en excavacions recents s’havien trobat les suposades columnes on estaria representada la abraçada dels fills de Constantí i que aquestes eren de marbre i no de pòrfir com el grup del que tracta aquest treball[11]. Calza també els suposa provinents de la capital bizantina, però no d’un monument sinó que formarien part d’un complex arquitectònic[12].

Independentment de si es tracta del grup del Philadelphion o no, al 1965 va ser descobert a Istanbul el peu i la base que falta al conjunt a Venècia, el que confirma la seva provinença de Constantinoble[13], en concret de la església del Myrelaion, actual mesquita Bodrum Camii[14]. Rudolf Naumann és qui fa el informe de l’excavació i qui dóna tota la informació detallada en relació al peu retrobat[15].

Els nous estudis, sorgits a partir del descobriment del peu amb el fragment de la base corresponent, proposarien com emplaçament original per als grups de Venècia el Palau Imperial de Constantinoble[16]. Segons Hellenkemper, el descobriment del peu confirmaria la teoria de Verzone sobre la identitat del grup els fills de Constantí abraçant-se i la ubicació dels mateixos al Philadelphion[17].

El grup dels tetrarques va arribar a Venècia després del 1204, quan es produí l’espoli de Constantinoble, junt amb tots aquells símbols i senyes d’identitat bizantines[18]. Es creu que van ser col·locats a la seva ubicació actual en el transcurs del segle XIII, durant una reestructuració de la façana realitzada entre el 1220 i el 1270 amb l’objectiu de donar cabuda a totes les peces integrants del botí[19]. La tria del lloc per a la distribució dels tresors va ser influenciada pel desig de maximitzar la efectivitat cap l’espectador, el que demostraria que l’emplaçament dels relleus en pòrfir a la cantonada del tresor no seria casual[20]. S’ha volgut veure en la ubicació d’algunes peces, entre elles els retrats en pòrfir, un enllaç amb l’antiguitat romana i la seva herència bizantina, situades visiblement per crear un missatge polític d’enllaç amb les grans civilitzacions anteriors en un intent de renovatio imperii romani a la Venècia del segle XIII[21].

L’any 2010 es realitzaren unes jornades a Venècia titulades ‘L’enigma dei tetrarchi’. En la nota de premsa s’avança que l’objectiu de les mateixes és procurar resoldre el màxim nombre d’interrogants relacionat amb aquestes escultures, entre ells destaca el de la seva provinença original. Forma part del programa el exposar les conclusions extretes després de la primera anàlisi científica que es realitza al peu retrobat a Istanbul, que confirmaria o desmentiria d’una forma segura la provinença del grup d’aquell indret. Malauradament, les actes son inaccessibles en l’actualitat, i no serà fins al 2014 quan es publicaran les noves conclusions i plantejaments sobre el tema[22].

--------------------------------------------
[1] SANSOVINO, Francesco. Venetia città nobilissima et singolare / Francesco Sansovino. Con le aggiunte di Giustiano Martinioni. Venezia : Filippi, 1998 [1581]. P. 319 – 320.

[2] DELBRÜCK, Richard. Antike Porphyrwerke. Berlin: Walter de Gruyter & co, 1932. P. 84.

[3] SEMPER, Hans. Eine Venetianische Holztafel mit Beinreliefs im Kensington-Museum “Zeitschrift für christliche Kunst”, 1901. P. 80. Citat per DALTON, Ormonde M., a Byzantine Art and Archaeology. Oxford: Clarendon Press, 1911. P. 126.

[4] VERZONE, Paolo. I due gruppi in porfido di S.Marco in Venezia ed il Philadelphion di Costantinopoli, “Palladio Nuova Serie. VIII – 1958”. Roma: Istituto Poligrafico Dello Stato, 1958. P. 8.

[5] Ibid.

[6] CICOGNA, Emmanuel. I due gruppi di porfido sull’angolo del Tesoro della Basilica di S.Marco in Venezia. Venezia, Merlo, 1844, citat a través de VERZONE, Paolo. Op. Cit. P. 8.

[7] VERZONE, Paolo. Op. Cit. P. 11.

[8] Ibid. P. 11.

[9] Ibid. P. 11 - 13.

[10] Ibid. P. 13.

[11] CAGIANO DE AZEVEDO, Michelangelo. I cosidetti Tetrarchi di Venezia “Commentari XIII”, 1962. P. 170 i 171.

[12] CALZA, Raissa. Iconografia Romana Imperiale. Da Carausio a Giuliano (287-363 d. C.). Roma: “L’erma” di Bretschneider, 1972. P. 100.

[13] BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Roma el fin del arte antiguo. Madrid: Aguilar, 1971. P. 278.

[14] JACOFF, Michael. The horses of San Marco & the quadriga of the lord. Princeton: Princeton University Press, 1993. P. 4.

[15] NAUMANN, Rudolf. Der Antike Rundbau beim Myrelaion und der Palast Romanos I. Lekapenos, “Istanbuler Mitteilungen”, XVI, 1966, P. 209-II.

[16] ANDREAE, Bernard. Arte Romano. Barcelona: Gustavo Gili, 1974. P. 327.

[17] HELLENKEMPER, Hansgerd. “I trofei del Doge”. Dins Il tesoro di San Marco, a cura de Renata Cambiaghi. Milano: Olivetti, 1986. P. 40.

[18] Ibid. P. 31 – 41.

[19] JACOFF, Michael. Op. Cit. P. 1.

[20] JACOFF, Michael. Op. Cit. P. 9.

[21] JACOFF, Michael. Op. Cit. P. 82 i 83.

[22] L’Enigma dei Tetrarchi (Nota de premsa) - Giornata di studi, Venezia, giovedì 28 ottobre 2010 Procuratoria di San Marco / Centro Tedesco di Studi Veneziani.